valèria n.
EXTRES
Una de les meves aptituds artístiques és l'escriptura. Escric sobretot relat breu, però també he fet poema, anàlisi de pel·lícules i assaig.
Un dels meus relats va ser nominat entre els primers premis de la 41ª edició (2017-2018) del concurs de relat breu de Coca-Cola, i va quedar 15é de Catalunya.
Aquí hi ha una petita mostra dels meus escrits:
El navegant
EL NAVEGANT
Relat breu, 2019
Aquest relat explica la història de dos joves, el Nuvolet i la Lluna, que es coneixen a Colliure i viuen l'intensa experiència del primer amor. Aquesta serà una relació molt turmentosa a causa dels altibaixos emocionals de la Lluna i la incomprensió del Nuvolet, i els portarà a tots dos a viure una experiència totalment traumàtica.
Fragment:
Va arribar un dia d’imprevist, sense avisar i sense ganes de quedar-se. Jo tenia dinou anys quan la vaig conèixer. Una noia amb la pell d’un color blanc malaltís, els llavis sempre mossegats que de tant en tant sagnaven i una primesa preocupant. Però jo em vaig fixar en les seves pestanyes arrissades, en uns ulls verds i apagats, en la llarga melena negra i en la passió amb la que em parlava de les curiositats de la psicologia humana o dels més cèlebres escriptors de literatura francesa. Aquest va ser el meu primer error respecte d’ella i així va ser com vaig caure rendit d’amor als peus de la noia.
Els matins perdent-nos pels carrers i el passeig marítim de Collioure o les tardes, nits i matinades parlant al balcó de la meva casa a Perpinyà sí passaven ràpidament, no com quan no estava acompanyat. Tan ràpid que quan em vaig voler adonar ja li havia fet el primer petó, que m’havia deixat als llavis sabor a ferro i ganes de repetir. Tan ràpid que quan em vaig voler adonar ja estava asseguda al límit del meu llit descordant-se un a un els botons de la brusa que deixava entreveure uns pits rodons, petits i de pell fina i pàl·lida. Vaig acaronar-li la cintura. Una mica més amunt hagués pogut comptar una per una, a través de la pell, les costelles que protegien els seus pulmons podrits pel fum i la tristor, però vaig preferir emprendre un camí més curt, entre les seves cames, aquell que em portaria a la perdició.
Unes hores més tard, quan la llum del sol que es llevava llepava les nostres pells a través de la finestra i la noia plorava completament nua entre els meus llençols de franel·la, vaig començar a pensar en la possibilitat de que plorés per mi. Jo era el núvol que eclipsava la llum de la lluna, anul·lant la seva bellesa, i a partir d’aquell moment vaig oblidar el seu nom real per passar a anomenar-la Lluna.
La filosofia de plató a mr. nobody
LA FILOSOFIA DE PLATÓ A MR.NOBODY
Anàlisi fílmic, 2021
Aquest escrit és un breu anàlisi de la pel·lícula Mr. Nobody (Jaco Van Dormael) i comparació amb la filosofia platònica. En ell parlo de la tripartició de l'ànima, del Demiürg, de la teoria de l'anamnesi, de l'amor platònic i del dualisme.
Fragment:
Mr. Nobody és una pel·lícula amb molt rerefons i que uneix diferents vessants filosòfics i teories científiques per produïr una peça complexa i amb profunditat. Aquests són els elements que he trobat inspirats en la filosofia de Plató, un filòsof que m’interessa especialment tot i els múltipes aspectes que ens separen. Aquest treball és pot concloure dient que sí, Mr. Nobody ens mostra la filosofia de Plató portada a la realitat (a una història fictícia, però verosímil) i demostra la distància entre el món sensible i el món dels eidos, com és impossible assolir la felicitat en un món físic i d’imitacions.
La libertad de atarse, la de no atarse, la de fingir y la de aguantar
LA LIBERTAD DE ATARSE, LA DE NO ATARSE, LA DE FINGIR Y LA DE AGUANTAR
Relat, 2022
La libertad de atarse, la de no atarse, la de fingir y la de aguantar és un relat que reflexiona sobre la llibertat i els tipus que existeixen, com es sol exercir i el dret que tenim els uns per retallar-ne la dels altres.
Fragment:
Al acabarme el café, el último sorbo ya frío, cierro el periódico y voy hacia la barra, con la cartera y la chocolatina en la mano. La chica me cobra lo mismo de siempre y yo le pago justo, porque estoy en mi derecho de no dejarles propina ni siquiera a las chicas guapas. Mientras cuenta y guarda monedas, le dejo la chocolatina que le corresponde desde el día en que decidí que le correspondía y al sonreírme, como ya he dicho, hastiada, intuyo el disgusto. Pero con mi mirada pícara y mi guiño tierno me excuso, ya que entra dentro de la libertad del cliente darse estos pequeños caprichos y tomarse inocentes licencias.
El cerdo que miró al cielo
EL CERDO QUE MIRÓ AL CIELO
Relat, 2020
Aquest relat narra la història de superació d'un porc que té el desig de mirar al cel, però per la seva anatomia i la seva naturalesa no pot. El seu desig el portarà a viure una experiència molt propera a la mort.
Fragment:
Una vez escuchó el cerdo al granjero leer, durante esas largas horas de soledad que ocupaba leyendo en voz alta, que un cerdo nunca ha visto ni verá el cielo y vivirá para contarlo. Su anatomía no le permite alzar la vista al firmamento y, como para los animales solo existe aquello vitalmente significativo, al verlo le daría un infarto que se moriría.
I qué nefasta
I QUÉ NEFASTA
Relat, 2019
Una espècie de poema escrit en prosa que fa un paral·lelisme entre la relació d'una persona narcisista amb el seu entorn i la naturalesa violenta d'una tempesta sobtada.
Fragment:
Però la pluja no volia ser desitjada i només apareixia de tant en tant, de forma inesperada, brusca i passional. I amb la seva abraçada violenta feia que fins l’arrel més profunda i gruixuda s’ofegués i els pètals de seda quedessin esgarrats i condemnats al oblit.